Avui parlarem de la historia de l'Edgar, un dels creadors d'aquest interessant blog... Si aquest xaval ha arribat al Top 2 del ara Internacional Concurs de SuperPrimo, és per algo... s'ho ha estat currant durant tota la seva vida... jo sempre li dic el mateix, tu més que primo ets retrasat. Es que té cada cosa... per exemple us explicaré una de les meves favorites:
Quan temps era temps, un xiquet anomenat Edgar anava per el bosc cantant amb la seva cistella plena de madalenes per a la seva àvia. Anava cantant i saltant com un gilipollas per el carrer Sors... lalaalalalaaalalaaa oooo q bonic i quina imatge més penosa... així tot cantant va arribar a una cantonada i es va trobar al llop del bosc, però clar, l'Edgar és un SuperPrimo i no sabia el que era un llop... llavors el tros d'animal li va dir... Ei tros d primo com estàs? q hi portes a la bossa?... llavors l'Edgar contestà; ah! doncs no ho se, soc del Club SuperPrimo i la meva mare m'utilitza com a repartidor per tot el poble i no em dona res a canvi, però a mi ja m'està bé... el llop no sabia com reaccionar i va decidir acabar amb la pobre vida d'aquest "especial" noi, va intentar mossegar-lo però l'Edgar es va escapar, el llop va tropeçar i va caure per un barranc... tot content va seguir el seu camí menjant-se les madalenes i cantant i saltant... de cop s'atragantà amb una d'elles i va morir ofegat... es que s'ha de ser troç de primo, no es salta mentre es menja... així per la seva memòria vàrem crear aquest club.
Gràcies Edgar. Primo nº1
Quan temps era temps, un xiquet anomenat Edgar anava per el bosc cantant amb la seva cistella plena de madalenes per a la seva àvia. Anava cantant i saltant com un gilipollas per el carrer Sors... lalaalalalaaalalaaa oooo q bonic i quina imatge més penosa... així tot cantant va arribar a una cantonada i es va trobar al llop del bosc, però clar, l'Edgar és un SuperPrimo i no sabia el que era un llop... llavors el tros d'animal li va dir... Ei tros d primo com estàs? q hi portes a la bossa?... llavors l'Edgar contestà; ah! doncs no ho se, soc del Club SuperPrimo i la meva mare m'utilitza com a repartidor per tot el poble i no em dona res a canvi, però a mi ja m'està bé... el llop no sabia com reaccionar i va decidir acabar amb la pobre vida d'aquest "especial" noi, va intentar mossegar-lo però l'Edgar es va escapar, el llop va tropeçar i va caure per un barranc... tot content va seguir el seu camí menjant-se les madalenes i cantant i saltant... de cop s'atragantà amb una d'elles i va morir ofegat... es que s'ha de ser troç de primo, no es salta mentre es menja... així per la seva memòria vàrem crear aquest club.
Gràcies Edgar. Primo nº1
No hay comentarios:
Publicar un comentario